El 1948 les Nacions Unides van declarar l’oci un dret humà bàsic. Però les oportunitats de gaudir del temps lliure i d’experimentar la cultura amb sentit i qualitat de vegades són inversament proporcionals a la velocitat amb la qual les duem a terme. L’alternativa és una cultura sense pressa, per ser viscuda amb el temps que li pertoca i no consumida amb rapidesa i caducitat, com si es tractés de qualsevol altre producte que ofereix el mercat.
