La xarranca és un joc amb origen màntic. Abans de ser joc d’infants era un joc només apte per a adults i més concretament del món eclesiàstic.
Des de l’àmbit de la cultura popular hi ha la creença que era una eina endevinatòria per la forma de creu del seu joc i el fet que el final del joc és el cel.
Per jugar-hi s’estableix un torn de sortida. El primer jugador llança el taló de sabata dins la casella marcada amb el número 1. A peu coix salta fins a la segona casella, i continua saltant amb el mateix peu a la tercera. Salta a les 4 i 5 posant un peu a cada casella. Un cop el jugador ha aconseguit fer tot el recorregut i tornar enrere, quan arriba a la casella 2 s’ajup i recull la tella de la primera casella i la salta sortint del dibuix. Després torna a començar, però llançant la pedra dins la casella marcada amb el número 2. Entrarà a la primera casella, a peu coix i farà el mateix recorregut però sempre saltant per sobre la casella on hi ha la pedra. Si un jugador tira el taló de sabata i no cau dins de la casella corresponent, queda sobre una línia o bé mentre salta trepitja una línia, perd torn i ha de tornar a començar.
Soles velles de sabata, gastades pel temps, es convertiran amb l'Olvaneja en l'objecte central del joc de la xarranca, proposant una reflexió alternativa sobre la velocitat de la vida quotidiana.
Des de l’àmbit de la cultura popular hi ha la creença que era una eina endevinatòria per la forma de creu del seu joc i el fet que el final del joc és el cel.
Per jugar-hi s’estableix un torn de sortida. El primer jugador llança el taló de sabata dins la casella marcada amb el número 1. A peu coix salta fins a la segona casella, i continua saltant amb el mateix peu a la tercera. Salta a les 4 i 5 posant un peu a cada casella. Un cop el jugador ha aconseguit fer tot el recorregut i tornar enrere, quan arriba a la casella 2 s’ajup i recull la tella de la primera casella i la salta sortint del dibuix. Després torna a començar, però llançant la pedra dins la casella marcada amb el número 2. Entrarà a la primera casella, a peu coix i farà el mateix recorregut però sempre saltant per sobre la casella on hi ha la pedra. Si un jugador tira el taló de sabata i no cau dins de la casella corresponent, queda sobre una línia o bé mentre salta trepitja una línia, perd torn i ha de tornar a començar.
Soles velles de sabata, gastades pel temps, es convertiran amb l'Olvaneja en l'objecte central del joc de la xarranca, proposant una reflexió alternativa sobre la velocitat de la vida quotidiana.
