olvaneja

Olvaneja

2010-09-04T01:08:00.000-07:00

Olvaneja és una iniciativa cultural que explora nous models de relació entre el temps i el territori a partir de la filosofia slow. Olvaneja potencia el descobriment i la reivindicació de l’entorn immediat, la participació dels ciutadans en la definició i la promoció del seu propi estil de vida, i la recuperació de velles activitats perdudes com l’escriptura de postals o la pràctica de jocs de carrer. Accions expressives que demanen aturar-se i que impliquen una vinculació afectiva amb el territori.

Enguany per mitjà del joc ens apropa al temps de la cultura popular. Un temps subjectiu, més qualitatiu que quantitatiu, més psicològic que no pas físic. Es tracta d’un dels àmbits, entre molts altres, en què és possible olvanejar.

Lentitud

2010-09-04T01:07:00.000-07:00

Slow és el mot anglosaxó que defineix la “lentitud” -del llatí lentitudo, -inis o “qualitat de lent”-, és a dir, “allò que no es realitza de pressa”.

D’aquest terme neix el moviment slow, un fenomen mundial que desafia el culte a la velocitat característic de la societat contemporània i que, enmig de l’agitació de la vida quotidiana, cerca amb gosadia una oportunitat per reflexionar sobre la manera en què fem les coses i portem endavant les nostres vides. L’slow lluita per retornar el tempo giusto que necessita cada circumstància per experimentar-la d’una manera més gratificant.

Paisatge

2010-09-04T01:06:00.000-07:00

El paisatge és el teló de fons dinàmic de la vida de les persones. La societat contemporània es tradueix, en massa ocasions, en una banalització de l’entorn i el trencament de les seves referències simbòliques, especialment col.lectives. El paisatge conté valors ambientals, culturals, socials o identitaris que solament s’expliquen des d’una mirada temporal. Uns valors que milloren l’experiència d’habitar els llocs.

Cultura

2010-09-04T01:05:00.000-07:00

El 1948 les Nacions Unides van declarar l’oci un dret humà bàsic. Però les oportunitats de gaudir del temps lliure i d’experimentar la cultura amb sentit i qualitat de vegades són inversament proporcionals a la velocitat amb la qual les duem a terme. L’alternativa és una cultura sense pressa, per ser viscuda amb el temps que li pertoca i no consumida amb rapidesa i caducitat, com si es tractés de qualsevol altre producte que ofereix el mercat.

Jocs de carrer

2010-09-04T01:04:00.000-07:00

Els jocs han estat al llarg del temps un vehicle per a relacionar-se amb l’entorn i transmetre coneixements. Una forma simple i eficaç de crear llaços interpersonals i intergeneracionals. Una de les millors maneres de passar el temps.

Places i carrers, camins i fites en el paisatge dibuixen llocs de trobada que articulen la vida quotidiana. Són, d’una manera gairebé natural, els indrets privilegiats del joc.

Convocatòria

2010-09-04T01:03:00.000-07:00

L’Ajuntament d’Olvan convoca per segon any consecutiu Olvaneja. Si en la primera edició es realitzà un concurs de fotografia slow per a la creació de postals, enguany proposem compartir l’espai públic a través dels jocs de carrer. L'objectiu és, per mitjà del joc, crear un temps sense presses i compartit en el qual tothom pugui participar.

Olvaneja pretén fomentar la participació dels ciutadans en la definició i la promoció del seu propi estil de vida. En segons lloc, potenciar el descobriment i la valorització de l’entorn immediat. I, per últim, recuperar velles activitats perdudes per reivindicar una altra velocitat.

Programa

2010-09-04T01:02:00.000-07:00

Olvaneja proposa jugar sense presses. És per això que en qualsevol moment, de 8 del matí a 8 del vespre, es podrà participar de la jornada amb la pràctica de jocs. El temps no condiciona, simplement acompanya, produint-se una relació harmònica amb aquest.

Una rebuda teatralitzada introduirà els assistents a la jornada. A partir d’aquí es podran practicar diferents jocs, concebuts per a petits i grans: baldufes, xarranques, bitlles, patacons, etc. en diferents indrets de la població. Al final del recorregut es convida tohom qui ho vulgui a construir un rellotge de sol per emportar. Una activitat a mig camí entre el joc, el teller i la reflexió que reforça la vocació didàctica i experiencial d’Olvaneja.

A partir del 4 de setembre, un gran bagul amb material per a la pràctica de jocs tradicionals es dipositarà de forma permanent a l’escola d’Olvan perquè tothom el pugui utilitzar. Acompanyat d’una exposició al voltant del temps i el joc s’oferirà a ajuntaments i entitats per tal d’estendre l’experiència d’olvanejar al llarg de tot l’any.

Les activitats són obertes a tothom i gratuïtes.

Context

2010-09-04T01:01:00.000-07:00

El municipi d’Olvan es troba situat al Baix Berguedà, a llevant del riu Llobregat. Amb una extensió de 35,60 km2, els seus 903 habitants es distribueixen entre el nucli d’Olvan, una part de l’antiga colònia de Cal Rosal i nombroses masies disseminades pel terme municipal.

De tradició agrícola i ramadera, i amb un passat industrial marcat per la creació de la colònia tèxtil de Cal Rosal, Olvan és avui un espai de diàleg entre el soroll i el silenci. L’Eix del Llobregat ha estat la porta d’entrada d’un creixement urbanístic i econòmic que, malgrat tot, no ha alterat el ritme tranquil de la vida a Olvan.

Baldufes

2010-09-04T00:20:00.000-07:00

La baldufa és un dels objectes de jocs més antics i més estesos arreu del món. Els antropòlegs relacionen el seu origen amb un instrument molt semblant a l’actual que es feia servir per obtenir foc. En els indrets més diversos, els arqueòlegs han trobat baldufes fetes d’argila, de llavors o de fusta, però més sorprenents són les baldufes “animades” amb minuciosos dibuixos i, fins i tot, les baldufes xiuladores, que sonen fent passar l'aire per orificis situats al voltant de la circumferència.

Mateu Comellas Ribera, un dels màxims coneixedors i divulgadors de la baldufa del país, serà a Olvan per explicar-nos no solament la seva història o com s'hi juga, sinó que a través de diversos tallers els participants construiran baldufes amb materials aprofitats.

Bitlles Catalanes

2010-09-04T00:19:00.000-07:00

Introduïdes pels romans a Catalunya tenim notícia de les bitlles com a esport tradicional el 1376 a Tarroja del Priorat i poc després, a Igualada. Les bitlles són un joc de carrer espectacular i molt popular que troba el seu màxim esplendor en les festes majors.

En les Bitlles Catalanes l’objectiu és tombar cinc de les sis bitlles de què consta el joc. Per fer-ho, el jugador llança fins a tres bitllots des d'una distància predeterminada. Les tirades es puntuen així:

•Cap bitlla tombada, 0 punts
•Una bitlla tombada ,1 punt
•Dues bitlles tombades, 2 punts
•Tres bitlles tombades, 3 punts
•Quatre bitlles tombades, 4 punts
•Cinc bitlles tombades, 10 punts (bitlla)
•Sis bitlles tombades, 6 punts (llenya)

Us proposem conèixer i practicar, sense presses, aquest esport tradicional en el marc d’Olvaneja.

Cursa de rutlles

2010-09-04T00:18:00.000-07:00

La rutlla és un joc estès arreu del món. La manera més tradicional de jugar-hi és fer córrer la rutlla empenyent-la per darrere i fent-la arribar a una distància marcada a terra. El recorregut inclou un punt de partida, a una distància es fa un viratge o gir i es torna al punt de partida o meta.

A cada lloc el material utilitzat per fer la rutlla varia cercant allò que es té a l’abast i, sovint, està en desús. Així, el 4 de setembre a Olvan, els cèrcols de ferro amb què s’envoltaven les rodes dels carruatges o les llandes de bicicleta tornaran a girar per carrers i places buscant l’altra velocitat.

Estirar corda

2010-09-04T00:17:00.000-07:00

El joc d’estirar la corda sembla que prové, com molts d’altres jocs, del fet imitador dels nens observant oficis. Tanmateix hi ha algunes interpretacions més imaginatives, com la que vincula el joc a alguna pràctica màgica destinada a alterar el curs de les estacions.

Amb una corda de 10 metres i dues línies marcades a terra que faran de frontera, els participants de cada grup estiren la corda intentant aconseguir que un jugador de l’equip contrari traspassi la marca i, per tant, perdi el joc.

Si el grup que representa l’estiu perd, aviat entrarà l’hivern amb freds i tempestes intenses. En canvi, si guanya, l’estiu encara s’allargarà i l’hivern serà benigne. Us proposem de venir a Olvan a comprovar-ho.

El canut o tella

2010-09-04T00:16:00.000-07:00

El canut esdevé un joc de la família de jocs de llançament on es premia l’habilitat per sobre de la força. És dels típics jocs que es podien trobar en temps de festes on la gent provava la seva habilitat entre amics i familiars.

Per jugar-hi necessitem 4 o 5 patacons per apilar en un tros de canya de 10 o 12 centímetres. El jugador es posa en la zona de llançament marcada per una línia a terra amb una moneda a la mà i a una distància de 4 metres com a mínim. El jugador llança la moneda intentant que amb un llançament tombi el canut i d’aquesta manera caiguin a terra els patacons.

Les monedes fora de cirulació han estat els objectes preferits per als llançaments del joc del canut: monedes que els xocs econòmics o el mateix pas del temps deixaven sense valor econòmic però que, en canvi, mantenien el seu valor d’ús a través dels jocs de carrer.

El guà

2010-09-04T00:15:00.000-07:00

El guà és un joc de caniques o boles. Les caniques han estat i són una joguina molt apreciada. Encara que avui les podem trobar fetes amb vidre a preus molt reduïts no fa tants anys que eren fetes amb fang pels propis infants i es coïen al forn mentre l’àvia de la casa feia el pa.

Amb les caniques es poden jugar a diferents jocs però el guà és un dels més coneguts. El joc és tan simple com divertit ja que es tracta que cada jugador intenti posar la seva canica en un forat abans que la resta de jugadors.

L’empedrat i pavimentació dels carrers ha provocat que, cada vegada més, aquest joc es practiqués als marges de l'urbà.

Joc de les cintes

2010-09-04T00:14:00.000-07:00

El joc de les cintes té un origen cavallaresc i medieval. Els genets o cavallers havien d’encertar l’anell amb la llança mentre anaven al galop amb el seu cavall. D’aquesta manera en la cinta que aconseguien hi havia amagat el nom de la donzella amb qui ballarien aquella nit.

Per jugar-hi es pengen unes cintes que a l’extrem tenen una anella a una corda que està lligada i disposada horitzontalment al terra. El joc consisteix a enfilar l’anell penjat amb una canyeta o bastó amb una forca o ferro mentre es va en carrera. A aquest joc es pot jugar enfilant l’anell mentre es va en bicicleta, a cavall, amb patinet , a coll i be d’un altre o, fins i tot, a peu coix.

Us convidem doncs a recrear una activitat que es practicava quan solament els campanars marcaven el pas de les hores.

La xarranca

2010-09-04T00:13:00.000-07:00

La xarranca és un joc amb origen màntic. Abans de ser joc d’infants era un joc només apte per a adults i més concretament del món eclesiàstic.

Des de l’àmbit de la cultura popular hi ha la creença que era una eina endevinatòria per la forma de creu del seu joc i el fet que el final del joc és el cel.

Per jugar-hi s’estableix un torn de sortida. El primer jugador llança el taló de sabata dins la casella marcada amb el número 1. A peu coix salta fins a la segona casella, i continua saltant amb el mateix peu a la tercera. Salta a les 4 i 5 posant un peu a cada casella. Un cop el jugador ha aconseguit fer tot el recorregut i tornar enrere, quan arriba a la casella 2 s’ajup i recull la tella de la primera casella i la salta sortint del dibuix. Després torna a començar, però llançant la pedra dins la casella marcada amb el número 2. Entrarà a la primera casella, a peu coix i farà el mateix recorregut però sempre saltant per sobre la casella on hi ha la pedra. Si un jugador tira el taló de sabata i no cau dins de la casella corresponent, queda sobre una línia o bé mentre salta trepitja una línia, perd torn i ha de tornar a començar.

Soles velles de sabata, gastades pel temps, es convertiran amb l'Olvaneja en l'objecte central del joc de la xarranca, proposant una reflexió alternativa sobre la velocitat de la vida quotidiana.

Llançament d'espardenya

2010-09-04T00:12:00.000-07:00

El llançament d’espardenya és un joc que prové del que s’anomena jocs de pastor, es a dir, jocs que jugaven les persones que es dedicaven a aquest ofici sembla que com a competició per a passar el temps.

Cada jugador ha d’intentar IIançar I'espardenya cap endavant el més IIuny possible però per sota de les cames, fent-la passar per darrera el cul i per damunt de I'esquena. Llançaran tots alhora. La competició es pot fer sobre un nombre de llançaments determinat.

A Olvan gaudireu no solament dels jocs de pastor, sinó també us proposem que descobriu la Ruta Ramadera. Aquesta ruta recupera per a nous usos, com caminar o anar en bicicleta, antics camins de pastor.

Els camins ramaders són vies que servien per a les migracions estacionals dels ramats que buscaven les pastures de les terres altes a l’estiu i de la plana a l’hivern. Eren, ben clarament, una mostra d’utilització intel.ligent del medi a partir del respecte al temps del territori. El Berguedà està al bell mig de rutes de la transhumància històriques que travessaven Catalunya. Una ve de l’oest, passa per Cardona, travessa Montmajor i l’Espunyola, s’enfila muntanya amunt a Cal Pauet cap als Rasos de Peguera, i arriba finalment a la serra Cadí. Una altra ve de l’est, de Prats de Lluçanès, i passa per Sagàs, La Quar, Olvan i Berga per pujar fins al Moixeró.

Pica-paret

2010-09-04T00:11:00.000-07:00

Els patacons és una de les joguines més representatives dels jocs al carrer. Ha estat una joguina cabdal per als nostres infants fins ben entrat els anys seixanta. Tant podia servir de joguina com de moneda per als nens, ja que el patacó era una peça d’alt valor en els jocs quotidians de la mainada.

El joc del Pica-paret ens proposa una forma simple i divertida d’utilitzar l’espai públic. Per jugar-hi, es marca una línea a terra separada un pam de la paret. Cada jugador té tres patacons i per torns llança un patacó a rebotar contra la paret. Si el patacó queda entre la paret i la ratlla, aquest patacó queda retingut mentre que si el patacó queda més enllà de la línea el seu amo el recupera. Quan hi ha patacons retinguts i un jugador llença el seu patacó i no cau dins llavors aquest jugador s’emportarà el seu patacó i tots els que hi hagi dins retinguts. El joc acaba quan els jugadors marquin o quan ja no quedin patacons per jugar a algun dels jugadors.

La història de com es feien els patacons ens parla dels llaços entre generacions que s’estableixen a l’hora de passar el temps: els nens i nenes esperaven que els adults i sobretot els avis llencessin les cartes usades de les seves partides al cafè. Les cartes marcades o deteriorades s’havien de retirar de taula. Aleshores les donaven als nens que les utilitzaven per construir patacons. Les cartes omplien amb la seva nova forma els carrers i les places.

Recollida de panís o cursa de pedres

2010-09-04T00:10:00.000-07:00

Les curses sempre han estat un tipus de joc molt habitual en festes majors on els adults demostraven les seves habilitats i la seva força davant de tota la població i davant d’altres poblacions veïnes. Els guanyadors eren admirats. La pràctica del joc, per tant, portava associada el prestigi i el reconeixement.

En què consisteix? Per jugar-hi es fan diversos equips, cadascun dels quals té un cistell que es col.loca al punt de sortida. Es posa el panís o cistell en fileres separades entre elles per una distància d’un metre i mig, aproximadament. Cada equip ordena els seus jugadors. Cada corredor ha de recollir totes les pedres i posar-les al cistell del seu equip. Només es pot transportar un objecte en cada viatge.

Us convidem a Olvan a participar d'un joc de carrer que malgrat la seva simplicitat quan el practiquem amb un bon nombre de gent fa que ens oblidem del rellotge.

Saltar a corda

2010-09-04T00:09:00.000-07:00

Saltar a corda era una pràctica d'agilitat que ja recomanava el metge grec i pare de la medicina, Hipòcrates (460-377 a. C.)

Es pot jugar sol o en grup. Normalment dues persones agafen la corda per les puntes i la fan rodar i una tercera (o unes quantes) entren al mig i salten. En alguns casos el joc consisteix en aguantar el màxim de salts. En altres, el joc consisteix en saltar al ritme d’una cançó i fent alguns moviments específics que la pròpia cançó ens indica.

A finals del XIX a Anglaterra es considerava un joc aristocratitzant, mentre que avui és popular als patis dels col.legis però també com a pràctica esportiva. Tot amb tot, a casa nostra mai no ha perdut el seu valor com a simple distracció.

Set i mig amb patacons

2010-09-04T00:08:00.000-07:00

El set i mig amb patacons és la versió de carrer del tradicional joc de cartes.

Amb la seva inclusió a Olvaneja volem reivindicar l’espai públic com un element característic de la mediterrània, però sobretot com a factor d’enriquiment de la vida de les persones i els col.lectius.

El joc mostra la capacitat de l’espai públic per admentre múltiples funcions: més enllà de la simple mobilitat els carrers i places són llocs de trobada, de relació, de festa o d’expressió comunitària.

Apropiacons espontànies, per exemple a través del joc, fan de l’espai públic un espai viscut amb capacitat de proporcionar-nos experiències i sensacions a mesura que passa el temps.

Tabes

2010-09-04T00:07:00.000-07:00

Sòfocles afirma que va ser l’enginyós guerrer aqueu Palamedes qui va ensenyar als seus companys durant el llarg setge de la llegendària ciutat de Troia la manera d’entretindre’s amb aquests ossets.

Els ossets es treuen dels astràgals dels xais. Els nois i noies els netejaven, els polien i després els pintaven. El canvi dels hàbits alimentaris i la indústria han minvat recentment la possibilitat de disposar d’aquests objectes que recuperarem en el marc d'Olvaneja.

Tirada de mandró

2010-09-04T00:06:00.000-07:00

El joc del “tiraxines” és un joc molt popular i tradicional que depenent del lloc ha utilitzat formes diverses i noms diferents segons el lloc. Així podem trobar que també s’anomeni mandró, caçafardatxo o fona.

Per jugar-hi se situen 5 pots de llauna a sobre d’una taula de manera que quedin separades. El jugador agafa 5 cigrons i un mandró i es disposa a llençar. El jugador llença els 5 cigrons un darrera l’altre per intentar tombar els 5 pots. Guanyarà aquell qui aconsegueixi tombar més pots.

En la vall alta del Llobregat, la importància de la indústria tèxtil motivà que s’utilitzessin per a la seva construcció els cons de fil ja que aquest era un material a l’abast de moltes cases.